diumenge, 16 de maig del 2010

SUCAR EL MELINDRO


ABANS DE RES;

Vull escriure unes petites paraules de presentació arribo als blocs amb GURMET, amb la intenció de fer un bloc on la temàtica central sigui el menjar i la cuina, amb una visió diferent mes enllà de les receptes amb curiositats, jocs, i moltes mes coses i vull conèixer i visitar blocs de cuina i altres, i rebre igualment visites també de blocs que no sigui de cuina, cal dir que per experiència vull divertir-me amb aquest bloc i no crear una obligació que se que no porta en lloc mes que agob i fracàs, gracies a tots els que ja em seguiu..


SUCAR EL MELINDRO

En un moment o altre de totes les festes populars del nostre país sempre hi ha una xocolatada. I allà, mentre suqueu el melindro, també podeu trobar parella.

Si no sabeu com trencar el gel, podeu utilitzar una frase semblant a aquesta: “Sort que no som en temps de quaresma, per què sinó, encara hauríem de donar explicacions”.

Quan l’altra persona se us quedi mirant, amb la boca empastifada i el melindro a mig cruspir, li heu d’explicar que al voltant del s.XVI els membres de la jerarquia eclesiàstica van decidir que la xocolata no era un aliment. Per tant, això volia dir que no estava prohibida durant el dejuni de la quaresma. Ja us podeu imaginar que això va fer que la xocolata fos molt popular.

I una vegada hageu començat amb aquesta història, també podeu explicar que la xocolata és americana. Se sap que al llarg del s.III dC, els maies la feien servir a les cerimònies i també es constància que, fins el s.XVI, el cacau era la moneda en les transaccions comercials.

Els primers a tastar la xocolata van ser els espanyols durant la conquesta d’aquelles terres. Primer la van utilitzar com a medicina, però ben aviat unes monges, instal·lades a Oaxaca, la van barrejar amb sucre i canyella per endolcir-la.

La nova fórmula va arribar a la Península Ibèrica i es va posar de moda. Fins al punt que durant les misses, les minyones entraven a les esglésies amb les xocolateres per servir aquell líquid a les seves senyores, que assistien a l’ofici.

Hi ha moltes teories que intenten explicar com es va escampar per la resta d’Europa. Una afirma que va ser gràcies a casaments d’infantes espanyoles amb membres de la família reial francesa durant el s.XVII.

Sigui com sigui el cert és que els europeus volien xocolata però importar-la era molt car. Per aquesta raó van conrear-la als seus territoris d’ultramar (França a Madagascar i Martinica, Bèlgica al Congo, el Regne Unit a la Índia, Alemanya al Camerun...).

La industrialització del s.XIX també va influir en la producció xocolata. El 1828, per exemple, es va descobrir un mètode per fer cacau en pols i fer rajoles de xocolata. Al voltant de 1875 un home anomenat Henri Nestlé la va començar a fabricar amb llet i el 1879, Rodolphe Lindt va perfeccionar la fórmula per aconseguir una xocolata més fina i més dolça.

Jo crec que amb tota aquesta informació aconseguireu sucar el melindro o que us el suquin , no us sembla?

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

La xocolata és la meva passió!

Definitivament, la millor de totes!

Posat s a declarar que no era un aliment, no haguessin pogut declarar que no engreixava ni un gram? :)

Ara sí que he posat l'enllaç al meu blog i et tinc controlat! però si em poses aquestes fotos crec que lleparé la pantalla.

Jo també tinc un blog de cuina a més amés de l col·lecció demoments, però el tinc una mica abandonat ja que els moments em demanen molt de temps i no dono per tant. El trobaràs a la meva barra lateral.

Bona setmana, Gurmet...

mossèn ha dit...

company !!! ... quin melindro mes xungo !!! .... necessita un toc de viagra !!! ... salut

rits ha dit...

apuntat!
xò no sé jo, eh... a les xocolatades que he anat darrerament la mitja d'edat era una mica moooolt baixa

starbase ha dit...

Jo fa anys que no passo per cap xocolatada...però bé que la puc muntar a casa amb la reina del meu cor, oi?

A sobre ella és molt i molt xocolataire.

Garbí24 ha dit...

Que bo xucar el melindro....i les mirades que es formen en una xocolatada popular.....tothom mira com el xuca l'altre...una orgia de xocolata

lisebe ha dit...

Hummm! molt bó el post Gurmet!!

I una lliçó extraordinaria d'historia, no si ara també serás historiagraf..(igual si que ho ets)

jaja lo del suca el melindro encara que sigui en tota la bona intenció..i jo soc molt dolenta en veure les segones intencions però aquesta es ben coneguda!!I per trencar el gel.. ostres es que el trencas del tot..!

Aqui fa poc van ser les festes del poble i ven fer una xocolatada una en el casal d'avis i l'altre al Parc del Gall Mullat per a nens, no crec que funcionés gaire això de trobar parella sucan el melindro jaja.
Petonets Gurmet

Cuinera ha dit...

Interesantes palabras! me gusta venir a leerte... el chocolate que te voy a decir del! que si un día paso sin tomar aunque sea un poquito me llega a doler hasta la cabeza! como me gusta ñam ñam!

Y si no es un alimento, porque tiene que engordar? grrrr!

Besitos

Visc a la Cuina ha dit...

Molt interessant l'explicació sobre la xocolata! I a partir d'ara posaré més atenció a l'"entorn" de les xocolatades!

Anònim ha dit...

Un apunt històric molt interessant i vàlid! Qui no pugui sucar el melindro després d'això, ja no ho podrà fer d'una altra manera!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Molt bona la explicació dels origens de la xocolata.
Un petó.

Fem un mos ha dit...

Una explicació genial de sucar el melindro….. amb xocolata asclar.
El apunt històric molt interessant.
Una abraçada

dolorss ha dit...

A mi m'agrada la xocolata: amb rajola, desfeta,amb pols, .... i m'agrada sucar-hi melindro, pa torrat o una bona coca.

Mai hagues pensat que podria ser un motiu per encetar una conversa, normalment és parla del temps!!!!

Fins aviat

No tot són postres ha dit...

Visca el doble sentit de sucar el melindro... i la veritat és que m'encanta fer-ho, jejej
PTNTS
Dolça

El veí de dalt ha dit...

Jo creis que epr sucar el melindro ja havies de tenir parella...Pot ser al revés?

Siau!

Joana ha dit...

Escolta aquesta xocolata és del meu poble!!!
Ca l'Uñó.... tot bonissim!