SOPAR ROMÀNTIC.

SETMANA COMPLICADA

Aquesta setmana m'han sorgit coses que han necessitat de la meva dedicació , també en algun moment he tingut problemes amb Internet el que ha fet que no em pogués dedicar a l'activitat virtual, la vida real requeria del meu temps i la meva dedicació.

SOPAR ROMÀNTIC.

No hi dubte que un bon àpat, dinar o sopar, pot ser molt útil per trencar el gel donar una imatge de nosaltres i rebre la del altre persona, i que en un àpat d'aquestes característiques tan important com el mengem també ho es la posta en escena.

COMENCEM;

Si he de decidir entre oferir sopar a restaurant o casa, prefereixo a casa.

Tinc dues opcions tinc tot preparat per quant arriba , ho intencionadament li dic que m'ajudi acabar-ho, i així puc crear certa complicitat mentre preparem un pica pica per exemple. Jo opto per que m'ajudi.

Musica suau i nomes orquestral de fons.

Això si ja la taula preparada amb una espelma al mig ( potser pensara que soc massa antiguitat) Però que voleu fer soc de la vella escola.

Davant del seu plat un petit gerro amb una rosa vermella, amb una petita nota dins de un petit sobre penjat al tall, aixx que poso;

“Tranquil·la he comprat una caixa de 12”

Apa Gurmet no siguis bestia!!!

Val millor:

“ Gracies per venir, seràs el millor del sopar”

Això una mica .. Si millor.

El menú senzill un pica pica i un primer sense gaire feina per menjar i que tregui la gana i els nevis, de veure aigua, vi o cava, millor passar de begudes carbòniques que no veig un filet al cafè paris amb cola,( als comentaris capa ja penjaré qui menú posaria) de segon un plat que es pogués menjar sense preses, perquè es poguí xerrar i trencar gel i al postres poguí proposar un brindis per la noia mes bonica i encantadora de la taula, apagar els llums i encendre les espelmes..

I sobretot igual que jo esperaria que ella es comportes com una dama, jo també em comportaria com un cavaller això si fins al punt que per continuar comportar-me com un cavaller , fes pensar que no em se comportar com un home.

Lo que passa al ressopo crec que no es el bloc indicat per explicar-ho i en tot cas com home no puc anar explicant les coses que van passar.

I vosaltres com organitzaríeu un sopar d'aquest tipus, us sembla bé la meva proposta us trobaríeu be com invitades, el faríeu igual o potser de un altre manera.

Va expliqueu.

 MENJAR

Menjar es una necessitat vital que actualment malgrat la crisis tenim mes o menys coberta, pels nostres avantpassats era una lluita a vida o mort i quant aconseguien menjar , tenien que procurar menjar d'amagat, perquè algun altre no li prengues el apreciat i necessari aliment i també podia servir d'aliment alguna altre especie animal,

algunes especies van començar a caçar en grup i a menjar igualment en grup així estaven mes protegits i defensaven el menja , això si sempre eren en grups socials o amb llaços familiars.

I malgrat el temps transcorregut el acte de menjar continua sent un tema força intim i privat, no compartim l'estona de menjar amb qualsevol, nomes ho fem si tenim una relació social o familiar inclús en actes socials com casaments es va amb molta cura com fem seure els assistent.

I si es tracta de menjars on els assistents no tenen una relació, existeixen normes de etiqueta, conducta, protocol que dicten normes per algú tant senzill com menjar.

També podem trobar encara societats on el menja esta segregat per sexes, ens pot semblar que te arrels masclistes ja que els homes mengen abans, la realitat es que abans el homes que eren els caçadors tenien major desgast físic que les dones i per això eren els primers en menjar abans que les dones i els nens.

De petit recordo que si anava a casa de algun amic i estava dinant , educada-ment et deien que tornessis mes tard que estaven dinant, això encara passa a l'actualitat encara que en menor grau, com veieu menjar es una cosa que no es fa amb qualsevol, jo us puc assegurar que a la feina amb els companys que menjo s'ha creat un lligam especial i de vegades si apareix algú nou a la taula dona l'impressió que estant trencant una certa intimitat quotidiana.

I si menjar es tant important cuinar el que mengem també ho es per tant 

visca la cuina!!

Arròs amb verdures i sípia.

Al bloc de En Roc a la Cuina, vaig veure aquesta recepta i dissabte la vaig fer per dinar , he de dir que em vaig oblidar de posar el POT DE TOMÀQUET FREGIT, i li vaig posar perquè les vaig trobar buscant els pèsols , mongetes seques cuites, tot plegat va sortir un arrós, molt bo, ai1 també un cop fetes les verdures els hi vaig tirar una cullerada petita de sucre perquè caramel·litzen .

Un arrós molt bo!!!

161È JOC LITERARI

161È JOC LITERARI

Eh!!!! Noieta somriu una mica no posis cara de bleda, ara el culet una mica enrere així molt bé, i les mans als genolls , ara si que estàs al punt, per la foto, catxis ara has perdut el somriure a veure pensa en alguna cosa que t'agradi, els espinacs ? Els pebrots ? Una albergínia ? No els gelats t'agraden , doncs va pensa en un gelat de nata amb xocolata calenta per sobre, ara tornesa somriure , aixx !!! Aquestes galtes tan blanquinoses, semblen de l color de la llet, et faig una pessigada i esposaran vermelles com un tomaca!!

Veus que bé em quedat , vinga que te invito a menjar , tinc bistecs i al post anterior m'han donat moltes idees a veure quina t'agrada..

AMB PRESSA ...-

De vegades hi han setmanes com aquesta meva , que tens moltes coses a fer i no arribes les obligacions es mengen el temps, i tens que procura fer coses rapides a la cuina, per que no et pots permetre posar-hi gaire estona, cuina rapida no vol dir baixa qualitat que de vegades tenir poc temps desenvolupa la imaginació i surten plats molt creatius.

Bistec am pures de llegums.

Un senzill bistec de porc , de vedella, de gall de indi, filet de pit de pollastre , les llegums les podem fer servir cuites , si no de pot també serveixen, podem fer servir llenties, mongetes, cigrons no mes cal triturar-les amb una forquilla fins que tinguin consistència de pasta els hi podem afegir un toc de vinagre de modena i un xic de oli i julivert. I ja tenim acompanyament per al bistec.

I vosaltres com faríeu el bistec?

Espero les vostres aportacions!!!!

SUCAR EL MELINDRO

ABANS DE RES;

Vull escriure unes petites paraules de presentació arribo als blocs amb GURMET, amb la intenció de fer un bloc on la temàtica central sigui el menjar i la cuina, amb una visió diferent mes enllà de les receptes amb curiositats, jocs, i moltes mes coses i vull conèixer i visitar blocs de cuina i altres, i rebre igualment visites també de blocs que no sigui de cuina, cal dir que per experiència vull divertir-me amb aquest bloc i no crear una obligació que se que no porta en lloc mes que agob i fracàs, gracies a tots els que ja em seguiu..

SUCAR EL MELINDRO

En un moment o altre de totes les festes populars del nostre país sempre hi ha una xocolatada. I allà, mentre suqueu el melindro, també podeu trobar parella.

Si no sabeu com trencar el gel, podeu utilitzar una frase semblant a aquesta: “Sort que no som en temps de quaresma, per què sinó, encara hauríem de donar explicacions”.

Quan l’altra persona se us quedi mirant, amb la boca empastifada i el melindro a mig cruspir, li heu d’explicar que al voltant del s.XVI els membres de la jerarquia eclesiàstica van decidir que la xocolata no era un aliment. Per tant, això volia dir que no estava prohibida durant el dejuni de la quaresma. Ja us podeu imaginar que això va fer que la xocolata fos molt popular.

I una vegada hageu començat amb aquesta història, també podeu explicar que la xocolata és americana. Se sap que al llarg del s.III dC, els maies la feien servir a les cerimònies i també es constància que, fins el s.XVI, el cacau era la moneda en les transaccions comercials.

Els primers a tastar la xocolata van ser els espanyols durant la conquesta d’aquelles terres. Primer la van utilitzar com a medicina, però ben aviat unes monges, instal·lades a Oaxaca, la van barrejar amb sucre i canyella per endolcir-la.

La nova fórmula va arribar a la Península Ibèrica i es va posar de moda. Fins al punt que durant les misses, les minyones entraven a les esglésies amb les xocolateres per servir aquell líquid a les seves senyores, que assistien a l’ofici.

Hi ha moltes teories que intenten explicar com es va escampar per la resta d’Europa. Una afirma que va ser gràcies a casaments d’infantes espanyoles amb membres de la família reial francesa durant el s.XVII.

Sigui com sigui el cert és que els europeus volien xocolata però importar-la era molt car. Per aquesta raó van conrear-la als seus territoris d’ultramar (França a Madagascar i Martinica, Bèlgica al Congo, el Regne Unit a la Índia, Alemanya al Camerun...).

La industrialització del s.XIX també va influir en la producció xocolata. El 1828, per exemple, es va descobrir un mètode per fer cacau en pols i fer rajoles de xocolata. Al voltant de 1875 un home anomenat Henri Nestlé la va començar a fabricar amb llet i el 1879, Rodolphe Lindt va perfeccionar la fórmula per aconseguir una xocolata més fina i més dolça.

Jo crec que amb tota aquesta informació aconseguireu sucar el melindro o que us el suquin , no us sembla?

RECEPTA AMB ANECDOTA.

Ostres o musclos al diable.

24 musclos grossos.

2 tomàquets vermells mitjans

1 gra d'all

2 cebes tendres.

SALSA;

10gr de sucre

40 grams de ketchup

35 gr salsa soja de soja.

25 clt vi blanc

8 gr gingebre trinxat

pebre

granets de sèsam torrats

100 cc de oli

Obrim els musclos o ostres al vapor. ( poc mes de mig got de aigua, farigola, un rajolí de vi blanc )

Els hi trèiem de les closques, els posem en una plata i els cobrim amb la salsa.

Ho posem a la nevera durant 1 hora.

Ho podem presentar individualment a una cullera de aquestes ceràmiques ho al seva mateixa closca o tots amb una bandeja , de base posem els tomàquets escaldats tallats a dauets amb la ceba i el al també tallats i picats molt petit, i per sobre de tot el sèsam.

Aquesta recepta es del Paul Bocuse, la va presentar en unes jornades gastronòmiques VIC, jo no hi era però si la meva professora de cuina , que ens la va explicar a classe.

Com es normal tots els assistents molts cuines ara mediatics seguien amb molta expectació la recepta, la aparició del ketchup, va crear expectativa, ostres i ketchup, ...

Al torn de preguntes un va demanar a

Mestre el ketchup, perque?

Segurament tots esperaven una resposta de alt contingut gastronòmic..I va deixar a tothom sorprès amb la resposta:

El ketchup, per res perquè m'agrada.

Per això una de les principals normes de la cuina es que ens agradi i ens agradi el que fem. La cuina se ha de gaudir no patir.

QUE FEM?

Avui proposo un joc us descric tres elaboracions i es tracta de que m'encerteu que es el que fem, crec que totes tres son molt fàcils i de segur l'encertareu. Poso la moderació de comentaris i les respostes seran mes vostres, vinga que segur que encerteu les tres tots.

ELABORACIÓ 1

Se separen el rovells de les clares. Es posen els rovells i el sucre fi en un bol i es baten una bona estona fins que quedin amb una consistència de mantega i sembli que hagin doblat el volum. D’això se’n diu emblanquinar-los, doncs els rovells perden color.

Tot seguit, s’hi afegiran la farina i el llevat en pols, tamisats, i es remenarà bé. Quedarà una pasta espessa que l’aclarirem tot seguit amb les clares que haurem muntat a punt de neu. Per fer-ho, les embolcallarem suaument.

Es posarà tot plegat en una safata de forn prèviament folrada, d’uns 20/22 cm., a 170ºC, durant uns 17 minuts. Si us sembla que es crema de dalt, simplement, baixeu-lo una miqueta. Per estar segurs de què està cuit, s’hi enfonsa un escuradents i es comprova que surti ben sec. Es treu del forn i no es separarà del paper fins que s’hagi refredat i tenint cura que segueixi fàcilment.

ELABORACIÓ 2

Es posa bullir en un cassó l'aigua amb la sal i la mantega. Quan aquesta arrenca el bull s'hi afegeix de cop la farina tamisada. Un cop s'ha format una pasta homogènia es treu del foc i s'hi afegeix un ou barrejant-lo amb una espàtula de fusta. Quan aquest estigui ben barrejat a la pasta, se n'hi afegeix un altre i es torna a repetir la operació fins que hi siguin tots 3 ous. ( Si son molt grossos el tercer no el posem sencer)Tot seguit es posa la pasta en una màniga pastissera per fer les boles. Aquestes es posen en una safata que pugui anar al forn, separades entre elles perquè creixen una mica. Posar-les al forn prees-calfat a 200º durant 25 minuts aproximadament.

ELABORACIÓ 3

» Poseu en una olla al foc la llet i la nata líquida ( la nata opcional), juntament amb una pell de llimona i la branca de canyella; deixeu-la bullir i apagueu el foc de seguida. Després, deixeu-la refredar i coleu-la.

» A banda, separeu els rovells de les clares. En una cassola o cassó on fareu xxxx, i fora del foc, barregeu els rovells amb el sucre i remeneu-ho molt bé fins que la barreja comenci a tornar-se d’un color més clar.

» A part, diluïu el midó amb una mica de llet, afegiu-lo als rovells barrejats amb sucre, remeneu-ho bé i afegiu-hi a poc a poc la llet colada. Poseu-ho a un foc molt suau i, sense parar de remenar, porteu-ho al punt d’ebullició (heu de vigilar que no us arribi a bullir, perquè els ous es tallarien).

SABER CUINAR..

Menjar es una necessitat bàsica si no mengem no podem sobreviure , i els humans des de ja fa molts anys, cuinem la majoria de productes que consumin i de segur que el nostre cos i metabolisme han evolucionat i si ara intentéssim canviar la nostre dieta per productes crus de segur que carn, peix, verdures, ous..tindríem força problemes.

I dic tot això perquè crec que l'educació tindria que tenir com objectius a part de coneixements 

acadèmics, també tindria que contemplar aquells coneixements o habilitats que augmentessin la autonomia personal ,( no necessàriament a l'escola) com saber cuinar, no caldria formar grans chefs però si ensenyar les tècniques bàsiques de cuina.

Vosaltres que penseu?

Us recomano:

Una de les coses que vull aquest bloc es donar a conèixer , llocs on podem menjar bé

una mena de guia sense estels d'aquells , on podem menjar satisfactòriament i a un preu raonable a econòmic. Avui us presento un lloc entre l'Osona i el Berguedà, on sense tenir luxes es respira calma i bona cuina i a molt bon preu on podeu menjar amb menú o la carta es una cuina casolana de pagès per llepar-e els dits , i moltes vegades podem trobar carns de caça com; senglar, ànec,cabirol, i especialitats com el cabrit amb alls tendres .. A mes es hostal i esta al costat de la Riera de Merles on podem trobar piscines i racons naturals( veure fotos) per gaudir de la natura de dia o de nit, i si es amb bona companyia millor.

Hostal Sant Cristòfol

Bar-Restaurant

Propietari: Núria Casas Vila

Adreça: Ctra.Gironella a Vic, km. 37

Còdi postal: 08517

Població: SANTA MARIA DE MERLÈS

Telf: 93 8250525

Fax: 93 8251044

Pastis de formatge

                                                                                     

El pastis de formatge es una recepta que admet força variacions i complements , jo vaig començar fent el de

Ous

Iogurt

sucre

maizena

philadelfia

     

 I ja fa molt de temps vaig canviar el formatge philadelpia per mató i queda molt millor, i depenent del dia el deixo tal qual o el puc cobrir amb alguna melmelada i fruits vermells, 

Ens explique la vostre recepta i tots aprendrem coses noves.

 



UN APUNT DIVERTIT I DIDACTIC

SEXE I MENJAR

El sexe com a reproducció i menjar , han siguts necessitats bàsiques dels éssers vius,

i totes dues han anat evolucionat i de fet sempre encara que no ho sembli ha anat i van de la ma, pro si ens remuntem molts milers de anys enrere, on podíem dir que el mes gran es menjava al mes petit i que els humans també podíem ser menjats, el sexe es practicava de la manera que es culminava mes ràpid , que es de 4 potes, la majoria de animals encara ho fan així i com mes petits ,indefensos son mes ràpid van per que son moments en els que poden ser víctimes m i a mitiga feina apa se els menjaven, i per resoldre aquests perill els humans i alguns primats ho van començar a fer de cara , amb el que controlaven tot l'espai de visió, per això es va començar a practicar el sexe de cara, per no ser menjats!!

TRANSMETRE A TRAVES DE LA CUINA

Quan cuinem transmetem en allò que preparem , sensacions i emocions, en el que preparem a la cuina i com ho presentem reflex-em moltes mes coses de las que creim,

podem cuinar i transmetre amor, desig, amistat, compliments socials , indeferencia,.

VOSALTRES NO HO CREIEU AIXI?

Per mostre un vídeo.

PA AMB TOMÀQUET......

ABANS DE RES US VULL DIR:


Que una de les intencions es fer conèixer, llocs del nostre país on es mengi bé , i amb això em refereixo a llocs de preus assequibles per totes les butxaques no bullis ni semblant llocs amb sabor i bon menjar, bars, restaurants familiars... Tanmateix si heu menjat algun lloc on penseu que us han pres el pel també ho podeu dir aquestes informacions les podeu fer arribar a elgurmet@gmail.com , el mes documentades possible inclús si hi ha fotografies millor si no no passa res.
Gracies a tots per llegir-me
Gurmet.

EN GARBI 24

En fa arribar aquesta recepta

Es tracta d’una truita de pa amb tomàquet, (ara esteu dient, vaja!!!) on lo principal es que el pa amb tomàquet ja es dintre de la truita, i només ens cal anar tallant i veure com la nostre parella es va fonent de plaer.

Modus operandi : Cal sucar primer el pa, millor si es del dia abans, per les dues bandes, sense la crosta si no voleu fallar, amb el seu oli i sal corresponent. Després amb una paella força gran, tireu els dos ous prèviament deixatats i salats. Escampeu com si fos una crep i poseu-hi el pa, llavors amb molt de compte plegueu la truita sobre del pa i gireu amb delicadesa. Retireu la truita, dipositeu-la sobre un plat d’ocasions especials i ratlleu-hi una mica de xocolata per sobre, que se’n anirà fonent al mateix ritme de la vostre parella, decoreu amb lo que més us agradi i servir.

Ara us poso unes imatges perquè ho veieu més clar, només cal dir que això només funciona si deixem sempre la cuina neta tal com ens l’hem trobat, si no cagada pastoret.

De vegades sembla que tot esta inventat i no amb una mica d'imaginació amb un senzill pa amb tomaca podem fer moltes coses , , imagineu un tomaca dels grossos i buits farcits de pa , olives, pernil , trinxa-dent i amb un raig de oli i un xic de sal..
Em feu propostes de pa amb tomaca.

JA HO DEIEN...

Els aliments, el menja el podem veure reflexat amb totes les arts avui amb la musica dues cançons com exemple , si penseu una mica de segur que trobeu mes. Las dieu al vostre comentari i si te enllaç a yotube el poseu vinga espero les vostres propostes,

Ja ho deien que el home ve de la patata,....

I aquesta ....