SUCAR EL MELINDRO

ABANS DE RES;

Vull escriure unes petites paraules de presentació arribo als blocs amb GURMET, amb la intenció de fer un bloc on la temàtica central sigui el menjar i la cuina, amb una visió diferent mes enllà de les receptes amb curiositats, jocs, i moltes mes coses i vull conèixer i visitar blocs de cuina i altres, i rebre igualment visites també de blocs que no sigui de cuina, cal dir que per experiència vull divertir-me amb aquest bloc i no crear una obligació que se que no porta en lloc mes que agob i fracàs, gracies a tots els que ja em seguiu..

SUCAR EL MELINDRO

En un moment o altre de totes les festes populars del nostre país sempre hi ha una xocolatada. I allà, mentre suqueu el melindro, també podeu trobar parella.

Si no sabeu com trencar el gel, podeu utilitzar una frase semblant a aquesta: “Sort que no som en temps de quaresma, per què sinó, encara hauríem de donar explicacions”.

Quan l’altra persona se us quedi mirant, amb la boca empastifada i el melindro a mig cruspir, li heu d’explicar que al voltant del s.XVI els membres de la jerarquia eclesiàstica van decidir que la xocolata no era un aliment. Per tant, això volia dir que no estava prohibida durant el dejuni de la quaresma. Ja us podeu imaginar que això va fer que la xocolata fos molt popular.

I una vegada hageu començat amb aquesta història, també podeu explicar que la xocolata és americana. Se sap que al llarg del s.III dC, els maies la feien servir a les cerimònies i també es constància que, fins el s.XVI, el cacau era la moneda en les transaccions comercials.

Els primers a tastar la xocolata van ser els espanyols durant la conquesta d’aquelles terres. Primer la van utilitzar com a medicina, però ben aviat unes monges, instal·lades a Oaxaca, la van barrejar amb sucre i canyella per endolcir-la.

La nova fórmula va arribar a la Península Ibèrica i es va posar de moda. Fins al punt que durant les misses, les minyones entraven a les esglésies amb les xocolateres per servir aquell líquid a les seves senyores, que assistien a l’ofici.

Hi ha moltes teories que intenten explicar com es va escampar per la resta d’Europa. Una afirma que va ser gràcies a casaments d’infantes espanyoles amb membres de la família reial francesa durant el s.XVII.

Sigui com sigui el cert és que els europeus volien xocolata però importar-la era molt car. Per aquesta raó van conrear-la als seus territoris d’ultramar (França a Madagascar i Martinica, Bèlgica al Congo, el Regne Unit a la Índia, Alemanya al Camerun...).

La industrialització del s.XIX també va influir en la producció xocolata. El 1828, per exemple, es va descobrir un mètode per fer cacau en pols i fer rajoles de xocolata. Al voltant de 1875 un home anomenat Henri Nestlé la va començar a fabricar amb llet i el 1879, Rodolphe Lindt va perfeccionar la fórmula per aconseguir una xocolata més fina i més dolça.

Jo crec que amb tota aquesta informació aconseguireu sucar el melindro o que us el suquin , no us sembla?