diumenge, 7 de novembre de 2010

URGENT!!!!

Campanya de recuperació de l'albergínia blanca




L'alberginia blanca és una varietat tradicional perduda que era originària de la zona del Bages. Al juliol la Fundació Alícia va presentar una campanya per divulgar aquesta varietat i les seves qualitats culinàries. Se n'està plantant a la finca de les Arnaules, a Manresa. Es vol potenciar el consum de productes de proximitat i recuperar aquesta varietat tradicional. Qui en vulgui plantar, podrà aconseguir llavors a través de Les refardes, també se'n podrà comprar a la finca (699849284) i també es podrà degustar als restaurants de la zona.
Al web de Bages Turisme trobaràs diverses receptes que utilitzen aquest producte.

18 comentaris:

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

No tinc hort per plantar-les, però m'encantaría taastar-les.
Petons.

MaryLou ha dit...

A mi em pasa el mateix, no tinc on plantar-les, però m'agradaria poder-les compar.
Petonets

lisebe ha dit...

Que pena el meu pare en tenía plantades.. ara ja no tenim hort..

I son molt bones sps com les feia la meva mare? Fregides amb un rajolinet d'oli filetejades a lo llarg molt fines i posades al plat amb mel...

Están boníssimes.

Petonets

rits ha dit...

no les havia vist mai fins aquestes vacances a Grècia, allà estan més exteses que no pas les liles,...i les musakes gregues....mmmmm,.... serà ben bó recuperar-les!!!

garbi24 ha dit...

doncs potser la propera temporada en plantaré.....si aconsegueixo la llavor es clar

Núria ha dit...

No sabia que existien! Una nova menja per tastar. Fan molt bona pinta. Avui ja sé una cosa nova. Gràcies!

Deric ha dit...

Què curiós, no la coneixia!
Gràcies pel comentari i el vot!
:)

Gemma ha dit...

Són unes albergínies boníssimes, més dolces i menys picants que les normals. Val la pena conservar-les!

starbase ha dit...

Com no pot ser de cap altra manera, estic molt a favor de la conservació de les varietats pròpies, que donen especificitat i diferència a les cuines de cada zona.

Aquestes blanques són curiosíssimes, la veritat :)

Pakiba ha dit...

No les conexia, son curiosas ,mirare si a la Boqueria i trobo.

Visc a la Cuina ha dit...

Jo vaig comprar les llavors a la gent de Les Refardes a la fira del planter de Salt, però encara no l'he pogut provar!!!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

No coneixia aquesta varietat, ha de ser ben bona i a mi també m´agradaria tastar-les...petons

María Jesús Verdú ha dit...

No coneixia aquesta classe d'albergínia. Espero que se'n faci difusió perquè aviat estigui a totes les nostres cuines.

Josepb. ha dit...

Gurmet; A Súria (Bages) fa uns quants anys van recuperar, junt amb els pagesos i l'escola agronoma de Manresa els tomàquets de Montserrat, jo conec a un dels pagesos que els cultiva i cada any per els vols d'estiu -tenen una vida molt curta aquets tomàquets- vaig a buscar-los, i la veritat són una delicia provar aquets tomàquets... suposo que de la mateixa manera pot tenir aquesta raça de albergínia... feta a filets, arrebossada, amb truita o com diu -Lisebe- amb un rajolí de mel... en fí a buscar-les i a "mimar-les".
Grácies per la recomenació¡¡
Salutacions¡¡ :-D :-D :-D

anirac ha dit...

hola,
jo l'he vista (i l'he comprada) al mercat d'olot..i efectivament és boníssima més fina que la de pell negra....no sabia que fos típica del Bages! que tingueu molta sort i tant de bo es pugui trobar a tots els mercats aviat...val la pena!

anirac ha dit...

ah! doncs crec que a la zona de la Garrotxa no s'ha perdut mai...perque jo l'ha recordo de fa anys i precisament la vam comprar perque una clienta del pagès ens va "fer l'article" tan bé que la vem comrpar i des de llavors....

merike ha dit...

On estàs?? has desaparegut?
i jo no puc veure els comentaris d'aqui..
Enviar els comentaris de seguiment per correu electrònic
no funciona... Bon cap de setmana!

Isol ha dit...

Hola tanto tiempo! pasé por aquí aun cuando tu blog está abandonado a dejarte un saludo por si un día vienes!