dissabte, 22 de maig del 2010


 MENJAR

Menjar es una necessitat vital que actualment malgrat la crisis tenim mes o menys coberta, pels nostres avantpassats era una lluita a vida o mort i quant aconseguien menjar , tenien que procurar menjar d'amagat, perquè algun altre no li prengues el apreciat i necessari aliment i també podia servir d'aliment alguna altre especie animal,
algunes especies van començar a caçar en grup i a menjar igualment en grup així estaven mes protegits i defensaven el menja , això si sempre eren en grups socials o amb llaços familiars.
I malgrat el temps transcorregut el acte de menjar continua sent un tema força intim i privat, no compartim l'estona de menjar amb qualsevol, nomes ho fem si tenim una relació social o familiar inclús en actes socials com casaments es va amb molta cura com fem seure els assistent.
I si es tracta de menjars on els assistents no tenen una relació, existeixen normes de etiqueta, conducta, protocol que dicten normes per algú tant senzill com menjar.
També podem trobar encara societats on el menja esta segregat per sexes, ens pot semblar que te arrels masclistes ja que els homes mengen abans, la realitat es que abans el homes que eren els caçadors tenien major desgast físic que les dones i per això eren els primers en menjar abans que les dones i els nens.
De petit recordo que si anava a casa de algun amic i estava dinant , educada-ment et deien que tornessis mes tard que estaven dinant, això encara passa a l'actualitat encara que en menor grau, com veieu menjar es una cosa que no es fa amb qualsevol, jo us puc assegurar que a la feina amb els companys que menjo s'ha creat un lligam especial i de vegades si apareix algú nou a la taula dona l'impressió que estant trencant una certa intimitat quotidiana.
I si menjar es tant important cuinar el que mengem també ho es per tant 
visca la cuina!!


Arròs amb verdures i sípia.
Al bloc de En Roc a la Cuina, vaig veure aquesta recepta i dissabte la vaig fer per dinar , he de dir que em vaig oblidar de posar el POT DE TOMÀQUET FREGIT, i li vaig posar perquè les vaig trobar buscant els pèsols , mongetes seques cuites, tot plegat va sortir un arrós, molt bo, ai1 també un cop fetes les verdures els hi vaig tirar una cullerada petita de sucre perquè caramel·litzen .
Un arrós molt bo!!!

13 comentaris:

lisebe ha dit...

Nem a veure Gurmet aquesta manera de escriure em fa entendre que estás ficat en antropología oi??

Magnífica exposició de la manera de entendre i explicar la necessitat de menjar i la sociología que hi ha envoltada amb aquesta..

I la recepta ummm ! ! deu estar molt bona me l'apunto per fer un arros amb sepia i verduretes un dia d'aquests.

Bon cap de setmana Gurmet

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Molt bones les teves explicacions i molt bo l' arròs.
Un petó i feliç diumenge.

Cuinera ha dit...

Tienes razón comer no se come con cualquiera, es un placer y normalmente gusta comer con gente que ya se tiene confianza, y si no se siente uno un poco incomodo o mas cortado y no come como está acostumbrado hacerlo jeje

Besitos

the silver blue sea ha dit...

Ok, passeig al cotxe nou a canvi de menú per a festa d'aniversari dels meus quaranta anys ;) Petonet

the silver blue sea ha dit...

Jajajaja... he de fer sopar per a dotze persones i disposo d'un "pinche" (el marit) i pocs coneixements de cuina i encara més poc temps per a dedicar-m'hi (només la tarda abans). Si em proposes quelcom facilet i ben xulo, t'estaré eternament agraïda, perque quaranta anys imposen, eh? moltes gràcies.

Anònim ha dit...

Ais a mi m'agrada molt menjar i tastar tot el que hem fiquen

SUSANNA ha dit...

HOLA GURMET, GUAPO TU

CELEBRO QUE L´ARRÒS FORA TOT UN EXÍT, ...LA VERITAT ES QUE AMB UN BON ARRÒS ES PODEN FER QUASI MIRACLES, TAMBÉ ESTÀ MOLT BE AIXÒ DE PERSONALITZAR LES RECEPTES...SI, SENYOR...

L´ARRÒS AMB LLEGUMS QUEDA MOLT BO, TANT SI SON FÈSOLS, CIGRONS, ....

MIL PETONETS SUSANNA

mossèn ha dit...

aixo, aixo ... visca la cuina i els davantals !!! ... salut

LlunA ha dit...

mmmmmmm molt bona pinta que té aquest bloc! quina gana!! i jo que acabo de fer un pastís de formatge, jejeje

Elfreelang ha dit...

Sopar si és romàntic a una terrassa i a la llum de la lluna...el menú seria el de menys....

Amanda ha dit...

Cierto, muy romantico!!
Perfecto!
Besotes.

Cèlia ha dit...

Molt bé Gurmet, vols un sopar romàntic i que l'expliquem! home..., això és molt íntim! però les espelmetes i poca llum... dóna molt de joc!

nati ha dit...

jo el que tinc segur, és que de postres cauria un tiramisú ... mmmm!!!