Menjar es una necessitat bàsica si no mengem no podem sobreviure , i els humans des de ja fa molts anys, cuinem la majoria de productes que consumin i de segur que el nostre cos i metabolisme han evolucionat i si ara intentéssim canviar la nostre dieta per productes crus de segur que carn, peix, verdures, ous..tindríem força problemes.I dic tot això perquè crec que l'educació tindria que tenir com objectius a part de coneixements
acadèmics, també tindria que contemplar aquells coneixements o habilitats que augmentessin la autonomia personal ,( no necessàriament a l'escola) com saber cuinar, no caldria formar grans chefs però si ensenyar les tècniques bàsiques de cuina.Vosaltres que penseu?
Us recomano:
Una de les coses que vull aquest bloc es donar a conèixer , llocs on podem menjar bé
una mena de guia sense estels d'aquells , on podem menjar satisfactòriament i a un preu raonable a econòmic. Avui us presento un lloc entre l'Osona i el Berguedà, on sense tenir luxes es respira calma i bona cuina i a molt bon preu on podeu menjar amb menú o la carta es una cuina casolana de pagès per llepar-e els dits , i moltes vegades podem trobar carns de caça com; senglar, ànec,cabirol, i especialitats com el cabrit amb alls tendres .. A mes es hostal i esta al costat de la Riera de Merles on podem trobar piscines i racons naturals( veure fotos) per gaudir de la natura de dia o de nit, i si es amb bona companyia millor.
Hostal Sant CristòfolBar-Restaurant
Propietari: Núria Casas Vila
Adreça: Ctra.Gironella a Vic, km. 37
Còdi postal: 08517
Població: SANTA MARIA DE MERLÈS
Telf: 93 8250525
Fax: 93 8251044
15 comentaris:
doncs si que és important i estaria bé que la gent dediqués una mica més de temps a aprendre'n, a saber com cuinar per menjar bé.
també és cert que sovint mengem malament x mandra. perquè cuinar per un és un pal, perquè no li dediquem temps, perquè és més car menjar sa,....
Si els ensenyessin de petits potser de grans hi tindrien més afició
Si si que s'hauria d'ensenyar hi estic d'acord!
Tens tota la raó. A casa pensem que moltes vegades aprenem coses ben inútils i que, en canvi, ningú no et prepara per la vida. Cal saber cuinar, saber comprar, saber què és una hipoteca, saber demanar hora per al metge, què significa tenir fills, etc. etc.
Va, va, a cuinar! Jo, avui no cuino més, ni demà, he fet la marató de la setmana:
ahir migdia, arròs mar i muntanya (daus de llom, bolets i sèpia)
al vespre, dos pollastres de pages gegants amb escamarlans i la conseqüient picada 8per 20 persones)
avui, cloïsses i calamars a la romana ( per 20 persones), ah, i res de congelat, eh?
Bufffffffffffffffffffffffffffffff
I tant que se hauria d'ensenyar las bases per cuinar des de ben petits.. .. com abans que ens ensenyaven a nosaltres parlo per mí clar..
La recomanació apuntada gràcies.
Hola:
Es 1° vez que llego de visita a tu blog.
Un abrazo desde Chile
edith
La brujita
Jo també penso que seria un tema per ensnyar de fet ja se habia fet no?
Esclar que és important que s'ensenyin les coses basiques de la cuina! Aquestes coses s'haurien d'anar ensenyant a casa des de petits, forma part d'una bona educació.
Per cert... veient que t'agrada trobar llocs nous per disfrutar, et recomano el Castell, al Brull (al costat de Seva). ;)
Estoy totalmente de acuerdo, la cocina es muy importante en nuestro día a día, algo fundamental para el ser humano y deberían de impartir una base, hoy en día vamos todos con la lengua fuera y la prioridad de la cocina es secundaria, no nos damos cuenta, que somos lo que comemos! nunca mejor dicho...
Gracias por tu visita.
Me quedo viendo tu cocina y demás cositas... un blog muy interesante.
M'agrada aquest blog, Gurmet. Ja t'he enllaçat. Gràcies per visitar Vida.
Quin paisatge mes macoooooooooo jo vull anarrrrrrrrrrrrrr hi ha tren a prop???? oinssssss no se cunduir, quina llastima.
No, el meu home no está are per res, está deprimit i demanali cap favor, diu: "No tinc ganes", i discusió acabada :(
A, i penso que no, que la cuina es pels pares, no pels nens. Ja quan siguin una mica mes grans la mama ja li ensenyará, nomes faltaba, amb la de burros que ni ha are pel carrer, que emb comptes de modals, li ensenyin a merdear la cuina. Quins collons. jejejeje.
Com a mestra, ja m'agradaria poder ensenyar cuina. Però és que ens estem acostumant a que els mestres ho hem d'ensenyar tot, i això tampoc pot ser.
Amb la nova llei d'educació, es tracta que els alumnes siguin competents, i entre aquestes competències hi ha la d'autonomia personal. Ja ho intentem, però en la cuina encara no hi hem arribat. Potser a l'institut...
Per cert, estic totalment d'acord amb el restaurant que has recomanat. Hi he anat perquè sóc de la comarca, i s'hi menja molt i molt bé. Un petonàs!!!
Sembla que pínta be el teu blog,ja t'aniré visitant.Salutacions
Publica un comentari a l'entrada