Fa uns dies a la meva localitat una cadena de restauració va fer un concurs literari on el tema dels relats curts tenia que ser el menjar i la cuina, a ultima hora vaig presentar dos escrits un va ser aquest que us poso avui aquí.
Dir que no vaig guanyar cap premi, però em vaig sentir molt content de participar-hi.
CUINAR SABORS , CUINAR SENTIMENTS...
Per mi parlar de menjar, es reviure records, és com portar al cap la paraula màgia, i omplir els sentits d'olors, sabors i sensacions, recordo aquella cuina on la mare, la tieta i l'avia, tenien el seu fortí .
Recordo la cuina “econòmica” de carbó i llenya ( mai he entès el perquè d'aquest nom), després va venir la de butà, i la bombeta de 40 watts va ser substituïda per una de 60 i la vella nevera de gel , per una d'elèctrica, i la radio grossa de llampares per una mes petita de piles.
Recordo el sopar , sempre amb la radio de fons, l'olor de les patates amb col i cansalada , el xup xup de la sopa i el cruixir de la paella.
Sovint al matí era el pare el que feia l'esmorzar quant marxàvem a vendre al mercat.
Preparava entrepans per esmorzar, boníssims, o farinetes que li recordaven la seva infància.
M'agradava sucar a la llet aquelles galetes llargues amb sucre i canyella per sobre.
Els diumenges menú de festa !
Aquells pollastres grossos amb una salsa per llepar-se els dits on l'avia sucava un tros de pa i me'l donava picant l'ullet i els calamars farcits a la romana.
Aquell dia la mare em deixava prémer el sifó amb el que feien l'arrebossat.
Amb l'olor de cafè em veig assegut a la cadira molent el cafè amb el molinet.
Malgrat la mare, la tieta i l'avia tinguessin diferencies a la cuina, les oblidaven, allà tres juntes lluitaven per transmetre allò que preparaven, el seu amor per la cuina i el més important el seu amor pels que seiem a taula.
Cuinar no significava només treballar gust, aroma i color, hi havia amor, felicitat a cada plat, com si d'una gran festa es tractes.
La cuina es un art, transmet sensacions i sentiments, cuino pels que estimo i aprecio. Als plats no només poso textures i sabors també hi poso el meu amor.
18 comentaris:
Dones ganes de cuinar...^^amb el teu escrit.
Últimament només fan que parlar dels restaurants de km.0.Que ens en parlaràs algun dia?
Bonics records: gràcies per compartir-los!
Són paraules cuinades amb amor, sens dubte. Això mateix ja és un premi i que les comparteixis és un premi per als que et visitem :)
Quins records Gurmet! La cuina de les avies no s' oblida mai.
Petons.
Quins records mes macos..! m'has fet plorar recordant les estones quan ers petita amb la meva mare fent els canalons per el dia següent.. Sant Esteve, les lioneses, la crema catalana.. El xocolata amb pa de pessic dels diumenges que feia el meu pare i ens aixecava del llit cridant !! i la música de Glen Miller a tota pastilla dienT: tots a taula!!!
Es cert sensacions.. records d'infancia.. el arros amb llet i l'olor de canyella de l'avia..
M'has fet recordat tantes coses que les llagrimes no han parat .. per això m'agradat tant aquest tema es cert el cuinar també es sentiment i records..! I jo diria nostalgia ..
Saps jo ja t'hagués donat el premi tant sols per compartir-ho amb tant de carinyo Gurmet.
I crec que aquí al teu espai ja tens els primer premi !!
això es cuinar bé i amb bona lletra
M'has posat la pell eriçada, quins bons records m'has fet venir...
No se ells, pero jo et dono el primer premi!!
Un petó i gracies per compartir el teu curt amb nosaltres,
Vinc del teu altre blog Striptease d'Histories.
Aquest blog de cuina està molt bé!
Bon dia STRIPER, vull dir GURMET, o millor deixem-ho en JOAN. Una abraçada!
Jo vinc del bloc de l'Striper per deixar aquest comentari copiat a l'Atenea. Pero jo dono la cara.!!
------------------------
Però ara deixo aquest tema per refererirme a una ATENEA que em sembla de molt mal gust i de ser poc company/a al fer una cosa que si en tot cas fos així que el Gurmet sigui L'Striper i el Joan.. tingui tan mala fé en descobrir un anonimat dintre de blocs diferents.
Cadascú es LLIURE DE OBRIR blocs i tenir ANONIMAT (ENTENÇS AIXÒ ATENEA O COM ET DIGUIS??) però em sembla que ja sabem de on bé aquest tema es una pena que ATENEA et dediquis a fer aixó sabent que els teus companys estic segura que no estarán d'acord amb tú FENT això
Em sembla del tot deplorable i va en detriment del mon blocaire i del que representes, aquí no es el lloc per dir el que vuldria però quanta feina t'has press per obrir un bloc i possar Atenea tant sols per descobrir a un company que si es el Gurmet tant se val es un bloc de cuina.
I tu parlas de HIPOCRESIA?????? EM SEMBLA QUE AIXÒ JA PORTA CUA !!!
Deixa en pau als blocaires i a nosaltres que els seguim una mica de respecte no t'aniria malament.
No solsament per nosaltres sino per tú.. "que qui vol destapar es destapa sol/a "
Amb la mida que facis tu, et medirán a tu..en compte no fiquis la ma al foc que et cremarás al final..
I per favor sigas una mica adult/a
Deixa que els altres facin els blocs que vulguin amb els niks que els hi roti.
I et despedeixes amb una abraçada?
Que es el petó de JUDAS??
Que ruin i que pena fas!!
-------------------------------
Perdona Gurtmet.
Un petó
I els plats que es fan des del cor, surten sempre bons.
Je découvre ton blog.
Intéressant.
Je reviendrai.
A bientôt.
IMPORTANT
Respecte al comentari que signa ATENEA, nomes vull dir que aquest bloc el responsable es ELGURMET i que en cap moment a donat a conèixer cap altre identitat ni nom ni nick , ni altre bloc . I la veritat es que no se com Atenea fa les afirmacions que fa al seu comentari , si es per una intuïció o arribat aquesta conclusió després de un estudi o treball mes acurat , en tot cas no se la raó per la que ha necessitat fer aquest comentari.
Algú m'ha dit que potser te relació amb que aquest bloc esta sent proposat en la categoria de Cuina a C@ts ( http://premiscat.blogspot.com/2010/06/ct-al-bloc-de-cuina-2010.html ) si això causa algun problema ho el meu bloc no s'ajusta a les normes de C@ts per se proposat, nomes cal que els porten i decideixen a C@ts o facin saber.
Però en tot cas demano que es deixin de e fer càbales publiques sobre la meva identitat personal o blocaire. Gracies.
De ben segur que guanyes el concurs...
Gurmet, m'ha agradat molt el teu post. Veure tots els records que acompanyen al cuinar. Crec que cuines amb molt amor.
Jo també em recordo d'aquells esmorzars, i sobretot berenars amb la iaia que també em picava l'ullet i això feia que hi hagués una complicitat especial entre nosaltres.
M'ha agradat molt aquest post!!
Avui he fet mermelada d'albercoc!!!
M'ha agradat molt aquest post. La cuina de l'infantesa amb els seus perfums és aquella que portem al cor per tota la vida i poder-la reinventar amb noves receptes és màgia.
Ciao Gurmet.
Saps? Al setembre començaré un curs de cuina.:D
Es nota que hi ha una vinculació important entre cuina i records.
I del que diguin o deixin de dir, ni cas! Per desgràcia, sempre hi ha algú que li agrada tocar el que no sona. Ànims!
Felicitats per participar! Escolta quant al joc... jo la cuina no... en fi! que no cuino massa! però seguiré el joc de ben a prop!
Publica un comentari a l'entrada